{"id":1040,"date":"2021-10-07T12:50:46","date_gmt":"2021-10-07T12:50:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/?p=1040"},"modified":"2021-11-08T15:59:14","modified_gmt":"2021-11-08T15:59:14","slug":"prego-den-pep-escalas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/2021\/10\/07\/prego-den-pep-escalas\/","title":{"rendered":"Preg\u00f3 den Pep Escalas"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Preg\u00f2 festes Can Picafort 2021<\/h2>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\"Prego<\/p>

Dign\u00edssimes autoritats, fam\u00edlia, amics, picaforters tots, moltes gr\u00e0cies per la vostre assist\u00e8ncia a aquest acte. Avui amb la llegida d\u2019aquest preg\u00f3 volem donar per comen\u00e7ades les festes de la mare de Deu d\u2019agost d\u2019enguany, un any molt peculiar perqu\u00e8 a hores d\u2019ara encara no n\u2019hem sortit de la terrible pand\u00e8mia que d\u2019una manera o altre ens ha afectat i canviat les nostres vides per molt de temps. A la vegada vull tenir un record per totes aquelles persones que ens han deixat per culpa del corona virus-19, i altres per qualque altre motiu, en especial a dues persones que recentment ens deixaren prematurament, na Maria Mora Perell\u00f3 per un tr\u00e0gic accident de cotxe, i Miquel Calafat Ribas per una mort sobtada, tamb\u00e9 la meva cunyada Francisca i el meu germ\u00e0 Mateu.<\/p>

Vull donar les gr\u00e0cies a la regidora de festes de Can Picafort, na Fanny Ignacio, perqu\u00e8 ella me demanar llegir el preg\u00f3, i tamb\u00e9 al Sr Batle i l\u2019equip de govern. Quan qualc\u00fa te demana de fer una cosa aix\u00ed, vulguis o no te ve de sorpresa, i en aquell moment d\u2019incertesa no pots dir ni si ni no, aix\u00ed que l\u2019hi vaig dir a la regidora que volia pensar-ho, i aix\u00ed ho vaig fer, heu vaig dir a la meva esposa Teresa i ella que \u00e9s m\u00e9s espont\u00e0nia i mes directa que jo, me digu\u00e9 el seg\u00fcent: \u201cPep Escalas ja no ets cap jovenet, i si heu vols fer ho has de fer ara, aix\u00ed que endavant s\u2019ha dit!!\u201d<\/em> I amb les seves encoratjadores paraules aqu\u00ed estic com un peix dins la pols.<\/p>

Sempre, de tota la vida m\u2019han interessat els oradors i m\u00e9s els que no s\u00f3n del tot professionals de l’oratori\u00e0, en especial els pregoners que els darrers anys,\u00a0 han omplit p\u00e0gines i pagines de paraules, records de les seves vides i quasi sempre lligats a les nostres, rememorant l\u2019historia i petjades del passat. Jo pensava que un preg\u00f3 era parlar de les festes i no tant de les passades per\u00f2 si de les presents, i he arribat a la conclusi\u00f3 que sense passat no hi ha present i nosaltres som passat, present i futur, per aix\u00f2 t\u00e9 molt que veure el passat que ens ha duit fins aqu\u00ed, recordar tota la gent que d\u2019una manera o altre han passat per les nostres vides, comen\u00e7ant pels nostres progenitors i tota la resta dels nostres avant passats, i els amics que ja no hi s\u00f3n, per\u00f2 que viven dintre nosaltres i heu faran sempre mentre la mem\u00f2ria perduri en el temps.<\/p>

Record com si fos ara, devers els anys 47 als 50 del segle passat, una vegada a l\u2019any els nostres pares, ens duien a jo, al meu germ\u00e0 i a la meva germana a vora mar a prenda un bany. Partiem el demat\u00ed despr\u00e9s de berenar i mon pare ens duia a la finca de Son Real devora\u00a0 sa caseta d\u2019es garriguer, que ell coneixia i all\u00e0 a les roques, el nostre pare ens ensenyava a nedar mentre la nostre mare preparava el dinar; era un dia molt especial.<\/p>

Quan vaig a ser m\u00e9s grandet, va ser quan vaig comen\u00e7ar a tenir contacte amb Can Picafort. En aquell temps en el nostre poble de Santa Margalida, el cap de cada fam\u00edlia a canvi dels impostos havia de fer un nombre de jornades de feina per a l\u2019Ajuntament i com mon pare amb el negoci del taller no ho podia fer, jo hi anava en el seu lloc i aix\u00ed va ser com vaig comen\u00e7ar a con\u00e8ixer el Can Picafort dels anys 50- Treball\u00e0vem fent els carrers del poble de aquell temps, al migdia abans de dinar an\u00e0vem a prendre un bany a n\u2019\u00e9s Mollet, din\u00e0vem davall els esplendorosos pins devers lo que es nomena es xalet d\u2019en Piulo, llavors, les carreteres eren de picad\u00eds amb molts de clots, i els carrers eren tots de sorra i no havia aceres, les cases encara es podien contar.\u00a0<\/p>

Llavors quan ja \u00e9rem uns joven\u00e7ans a l\u2019estiu, ven\u00edem\u00a0 a Can Picafort en bicicleta normalment o amb el correu i si no havia m\u00e9s remei a peu i quasi sempre per les festes de la Mare de Deu d\u2019agost. Tamb\u00e9 an\u00e0vem a ses festes de Es Capellans, sempre \u00e9rem un grup d\u2019amics, sols hi havia un motiu per fer tant de cam\u00ed i era con\u00e8ixer qualque joveneta i sols ho podies fer a les festes locals.<\/p>

Record lo que me digu\u00e9 ma mare de lo que solia passar quan ven\u00edem a Can Picafort, i me digu\u00e9 \u00abQuan faci una bona estona que haguis arribat te llepes es morros i sentir\u00e0s el sabor de la saladina de la mar\u00bb<\/em> i efectivament era aix\u00ed, era el mateix que quan el vent venia de xaloc o entrava s\u2019embat, amb aquella calor tan forta, el siulet del vent passant per dintre les fulles dels pins rompien el silenci i la pau que poc a poc des de llavors s\u2019ha anat perdent per a sempre, ara ning\u00fa sent el siulet del vent quan passa per dintre les fulles dels pins al migdia o a qualsevol hora que faci vent.<\/p>

L\u2019any 1958 me’n vaig anar a guanyar-me les sopes a Ciutat doncs all\u00e0 el turisme ja havia encetat el gol\u00f3s pastel que tant ha canviat la fisonomia de les nostres illes, les costums i la vida de moltes persones, unes per fer-se riques i altres per viure com ho havien fet sempre. Fent molta de feina<\/p>

a Ciutat vaig aprendre l\u2019ofici de cambrer, comen\u00e7ant des de els primers escalons. En aquell temps els hotels eren vertaderes escoles de hostaleria amb unes categories i unes regles molt estrictes. Vaig fer molts bons amics, i vaig con\u00e8ixer molt bona gent. Vull tenir un record d\u2019agra\u00efment a la meva padrina jove Magdalena, a la meva tia Martina Cifre i a la Sra Adela, elles me tractaren com un fill sempre que anava a ca seva.\u00a0\u00a0<\/p>

En el 1967, vaig decidir anar-me\u2019n a fer feina a Anglaterra, vaig escriure una carta al que va esser un bon amic de la Vila n\u2019Esteve Silis i al poc temps vaig rebre un contracte de feina a un hotel de la ciutat de Norwich, i all\u00e0 vaig con\u00e8ixer a la meva companyera de viatge els darrers 53 anys, na Teresa L\u00f3pez Vera que quasi tothom coneixeu, per ventura m\u00e9s que a jo mateix<\/p>

El 1972 v\u00e0rem tornar d\u2019Anglaterra, i jo vaig seguir fent feina a l’hostaleria i una vegada acomodats a la vida del poble, i comen\u00e7ar a con\u00e8ixer la gent, a poc a poc ens integrarem a la vida social del poble, en el 73 va n\u00e9ixer el nostre fill Miquel i el 79 ho va fer la nostra filla Mayte. Quan ja tens dos fills tens unes responsabilitats que no pots obviar, que era la de criar-los, i aix\u00ed ho hem fet i n\u2019estem m\u00e9s que orgullosos del resultat. Can Picafort en aquell temps tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 400 habitants, aix\u00ed que ens coneix\u00edem quasi tots, i aix\u00ed els anys 70 foren els anys del inici del creixement tant de la poblaci\u00f3 com de la demografia immobiliari. Va venir gent de tots els pobles al voltant del nord de l\u2019illa, de la pen\u00ednsula, incl\u00fas gent d\u2019altres parts del m\u00f3n, llavors el poble tenia necessitat de moltes cosses, era un temps de moltes reivindicacions de tota mena.<\/p>

A partir del anys 80 comen\u00e7aren a crear-se associacions, grups culturals, m\u00e9s els esportius. Amb el nou r\u00e8gim, la democr\u00e0cia, varen n\u00e9ixer els partits pol\u00edtic. Tamb\u00e9 era el temps dels emprenedors, gent agosarada que no tenia por a res, es feren hotels, restaurants, bars, cafeteries, discoteques. Era els temps de les lletres de canvi, que era com se pagaven las coses. En aquell any va n\u00e9ixer de la m\u00e0 de F\u00e8lix Estelrich i Nicolau Pons, mestre d\u2019escola un i capella de la parroqia de Can Picafort l\u2019altre, \u00abSa Revista de Can Picafort\u00bb<\/em> i a la vegada va n\u00e9ixer \u00abL\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efnats de Son Baul\u00f3\u00bb<\/em> ara fa 41 anys, les dues son vives i tenen bona salut, jo des de l\u2019inici he estat vinculat a les dues institucions i estic molt content del meu servei a la col\u00b7lectivitat. Estic conven\u00e7ut que l\u2019altruisme \u00e9s una bona opci\u00f3 si un hi creu, per ajudar al desenvolupament de la societat. Can Picafort no seria el mateix pot ser, sense aquets dos ens, i tot gr\u00e0cies a la gran quantitat de persones que d\u2019una manera o altre han col\u00b7laborat a la seva continuaci\u00f3. Sa Revista, \u00e9s la historia de Can Picafort i l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efnats de Son Baul\u00f3 ha contribu\u00eft i contribueix en gran mesura tant a la urbanitzaci\u00f3 del seu n\u00f3m, com a la resta de Can Picafort.<\/p>

No m\u2019agrada massa parlar de jo mateix, se me dona m\u00e9s b\u00e9 exaltar als altres, tenc la vanitat bastant controlada, per\u00f2 en aquest cas, algo he de dir. Molts dels meus coneixements els he adquirits quan ja era major, encara que la experi\u00e8ncia de la vida, la pr\u00e0ctica de la feina i la voluntat de voler saber s\u00f3n els elements que m\u00e9s han aportat al meu intel\u00b7lecte. El meu grau d\u2019observaci\u00f3 sempre ha sigut molt alt, escoltar m\u00e9s que parlar dona una gran seguretat a l\u2019hora de dir algo, tenc virtuts i tenc defectes com tothom, no me consider alg\u00fa m\u00e9s especial que els altres, per\u00f2 mai inferior, puc discernir sobre el m\u00f3n que me envolta i treure les meves conclusions. Com podeu veure he anomenat poques persones i es perqu\u00e8 ja no estan entre nosaltres i ja sabeu el motiu, per\u00f2 es que si hages d\u2019anomenar un per un els amics i coneguts hauria d’escriure un altre preg\u00f3. Els meus amics saben com som i jo tamb\u00e9<\/p>

Ja falta poc per acabar, perqu\u00e8 en aquest m\u00f3n, tot s\u2019acaba i torna a comen\u00e7ar.\u00a0 Can Picafort des de que era un llogaret en quatre cases, s\u2019ha anat desenvolupant cont\u00ednuament, al principi a poc a poc i els darrers quaranta anys m\u00e9s aviat, tots els batles amb el seu equip de govern, d\u2019una manera o altre han volgut deixar la seva petjada, uns amb m\u00e9s o menys fortuna que els altres, per\u00f2 sense la voluntat i la feina d\u2019aquets homes tan agosarats, Can Picafort no seria el que \u00e9s, per\u00f2 tampoc s\u2019ha de oblidar a tota la gent que d\u2019una manera o altre han posat el seu granet de sorra en tal fi, i arribat a aquest punt ens haur\u00edem de donar compta que Can Picafort es de tots i un poble \u00e9s reflexa dels seus habitants, tots tenim el deure de protegir-lo i cuidar-lo amb la mesura de les nostres possibilitats.<\/p>

Can Picafort est\u00e0 en festes, seran unes festes a la mesura de les circumst\u00e0ncies que desgraciadament\u00a0 ens toca viure, no s\u00f3n les festes que voldr\u00edem tenir, no seran multitudinaris hem d\u2019evitar estar entre massa gent i ens hem de posa la mascareta per protegir-nos i protegir als altres, per\u00f2 del programa que ens han preparat podem gaudir de tots el actes. En el futur vindran dies de festa plena si ara feim les cosses b\u00e9, aix\u00ed, a les hores cal escoltar a les autoritats sanit\u00e0ries.<\/p>

Can Picafort ha de seguir gaudint de les festes tradicionals com a poble i els col\u00b7lectius son l\u2019element hum\u00e0 imprescindible perqu\u00e8 les festes siguin les festes del poble amb la seva participaci\u00f3 en organitzar actes de tota mena.<\/p>

Autoritats, picaforters tots!! les festes han comen\u00e7at!! Visca Can Picafort\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>

BONES FESTES A TOTS I SALUT,\u00a0\u00a0 GRACIES!!\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>

Josep Escales i Muntaner.<\/em><\/p>\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Preg\u00f2 festes Can Picafort 2021 Dign\u00edssimes autoritats, fam\u00edlia, amics, picaforters tots, moltes gr\u00e0cies per la vostre assist\u00e8ncia a aquest acte. Avui amb la llegida d\u2019aquest preg\u00f3 volem donar per comen\u00e7ades les festes de la mare de Deu d\u2019agost d\u2019enguany, un any molt peculiar perqu\u00e8 a hores d\u2019ara encara no n\u2019hem sortit de la terrible pand\u00e8mia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1036,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[37],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1040"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1040"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1044,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1040\/revisions\/1044"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1036"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.picafort.net\/web3\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}