És el títol d’una de les rondalles mallorquines de Mn. Antoni Mª Alcover i així diu:
“Aixó era una viuda que no més tenia un fiy, que nomia Pere, un al·lotell galanxó, desxondit, sá com un gra d’ay, agosarat, que no l’espantava vent ni aygo.
Un dia agafa sa mare, y li diu:
-Mu mare, fa molt de temps que vatx endarrer de sebre qu’es por; en voldria veure de prop, veyam quina cara treu. Jo bé demán que m’en mostren, que’m diguen per ont caplleva; però aquesta es s’hora que sia estat senyor de trobar-ne en lloch una mica qu’es una mica. Y son tan fortes se ganes que’n tench, qu’he resolt d’anar-me’n a trescar món, y no m’he d’aturar fins que n’hauré trobada poca o molta.”
Amb aquestes paraules comença aquesta rondalla de l’autor a dalt mencionat, editada l’any 1906 en segona edició.
Ara podríem dir que en Pere l’hauria trobada i per tot arreu del món.” És veritat que diuen que la por guarda sa vinya”. Però hem de pensar que sa por, a lo millor també sigui bona per guardar es coronavirus.
El coronavirus(Covid-19) és un problema mèdic nou i desconegut i ha de tenir un tractament adient, igual que es grip o altres virus. La por és bona i ens ajuda a prendre precaucions, com rentar-nos les mans, el distanciament convenient i altres mesures. Ara bé la por és tòxica i perillosa quan queda dins nosaltres com l’únic remei.
Els medis de comunicació han provocat aquesta sensació, ja que les 24 hores del dia estan informant damunt el mateix tema. Creiem que hem de viure aquests dies difícils amb l’esperança de que “no hi ha temps que no torn” i en molta de prudència podrem aconseguir que aquest virus tan perjudicial per tots els habitants del món es doblegui a les nostres necessitats.
Ànims i força
