Pregó Festes Can Picafort 22

Margalida Socies

A CÀRREC DE

MARGALIDA SOCÍAS FORNÉS

Molt Honorable presidenta de les Illes Balears,
Honorable presidenta del Consell Insular de Mallorca,
Honorables Consellers,
Senyor batle de Santa Margalida,
Senyors regidors,
Família, amics i veïnats, de Can Picafort i de tot el municipi.

Me permetreu que expressi la meva satisfacció perquè celebram amb normalitat les festes de Can Picafort, unes festivitats que són molt participatives i sentides per tots els picaforters, i que encara ho són més després de dos anys d’una pandèmia imprevisible, llarga i d’efectes devastadors, especialment per a les persones.

Pot ser per aquest motiu, disfrutam de retrobar-nos i de fer poble. Per a mi és un honor encetar, amb tots vosaltres, aquests dies de celebració i alegria que tenim per endavant.

L’agost de l’any 2007 la meva família va tenir l’oportunitat de donar el sus amb el pregó de festes. El meu fill, en Joan, va posar veu i va glosar les nostres vivències, així com vàrem viure el despertar del turisme al nostre poble i també va expressar la gran l’estimació que tenim a aquest racó de Mallorca que ens ha robat el cor. Aquí és on els meus pares, el meu home, el meu fill i els meus nets hi tenim les arrels.

És per això que vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Santa Margalida i al batle, Joan Monjo, per haver considerat que enguany la pregonera de les festes de Can Picafort havia de ser jo.

Estic convençuda que aquesta elecció no és fortuïta i que hi ha una motivació per part del consistori, que és reconèixer la importància que té el turisme per al nostre poble en un acte tan sentit com és el que avui ens reuneix aquí. El progrés de Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra de Marina està  inevitablement unit a l’evolució del turisme.

Després d’un tsunami com el causat per la pandèmia mundial, a l’any 2020, que va provocar una aturada total de l’economia, i del qual encara no ens hem recuperat, pens, humilment,  que és un encert que reflexionem conjuntament i celebrem el turisme així com celebram les festes locals.

Visc i estim Can Picafort.

Aquí he jugat per les roques i pels arenals, amb els peus en remull dins la sabonera de les ones que besaven la vorera. Talment com la imatge de la nina que Joan Aguiló va pintar a la façana de l’hotel JS Can Picafort. Aquest va  ser el primer dels murals emblemàtics que s’integren i donen personalitat a la trama urbana, on es conjuga l’encant de les cases tradicionals amb les més modernes.

 

A l’hotel Alomar –una referència important, perquè va ser el primer hotel de Can Picafort—, els meus pares el varen re-batiar com hotel Miramar, perquè era un tribut al primer hotel familiar que obriren anys enrere, el 1956, al Port d’ Alcúdia, i també perquè s’orientava cap a la mar. Una mar, la Mediterrània, que com a poble i com a individus, ens deixa empremtes que no s’esborren i que ha forjat el nostre caràcter i la nostra essència.

A Can Picafort me vaig enamorar, i hi vaig conèixer què era tenir papallones que me ballaven per dins la panxa. Vaig néixer dins un hotel, hi vivia i convivia, tant amb els turistes com amb el personal. Passava hores i hores mirant i admirant com es feien els llits, els berenars, com es comportaven els turistes, com apreciaven la nostra cuina, les nostres costums, el nostre entorn…

Badava els ulls i les orelles per impregnar-me de tota aquella modernitat, d’aquelles paraules que deien els clients, anglesos i alemanys, que res tenien a veure amb la nostra llengua mallorquina… A Can Picafort, en aquells anys, també me vaig enamorar del turisme.

Amb aquesta trajectòria és evident que som una empresària vocacional, una professional de l’hoteleria que pertany a una família que, com tantes d’altres ben conegudes al poble –les famílies Mostatxet, Cladera, Ferrer, Gordillo, Ramis…— varen ser pioneres del turisme.

Amb risc i amb esforç hem contribuït a aixecar i a construir l’activitat turística que ha afavorit el desenvolupament del nostre poble i el benestar dels ciutadans.

Segurament aquests emprenedors coincidiran en  moltes de les coses que m’agradaria compartir amb vosaltres a continuació.

Gairebé totes les persones que m’han precedit altres anys, han relatat en els seus parlaments com era el Can Picafort de la seva infantesa i joventut, com el visqueren, quins són els records que més els commouen,  en una barreja d’emocions que passen per l’alegria i a vegades, per què no dir-ho, per l’enyorança i la nostàlgia.

He de confessar-vos que a la meva memòria guard com un tresor històries i anècdotes que, ara que ja som padrina, disfrut de contar als meus estimadíssims nets.

Als hotels hi havia ball, i record perfectament com m’enviaven a jeure i, jo, de puntetes i sense fer renou, m’aixecava del llit, d’amagat, per escoltar la música i veure des del replà de l’escala com ballaven i com s’estufaven els vestits preciosos que duien aquelles dones estrangeres, que se mudaven molt per baixar a sopar i anaven de bracet d’uns homes igualment elegants i repentinats, que pareixien artistes.

Per als picaforters, les festes d’agost són una passió que se manifesta especialment amb “sos patos” i els focs artificials. Els al·lots de Can Picafort no se consideraven homes fins que no havien agafat un “pato”, un dels de veres, que després amollaven al torrent de Son Bauló.

No podem entendre, de cap de les maneres, que una festa històrica, tan nostra, tan autèntica, els “nostros patos”, una festa de les que fan poble, s’hagi vist malmesa per unes normes absurdes i incomprensibles.

 

Igual que no entenem, tampoc, que ens hagin de fer patir quan es parla que al torrent,  aquest lloc, tan estimat i tan especial, un emissari submarí el podria travessar i deixar-hi una cicatriu profunda, al mig del cor de la platja de Son Bauló.

Sort que tenim els focs. Gent de tota Mallorca s’acosta a veure’ls. Per a mi, són els més esplendorosos de l’illa. El fulgor dels seus llumets, quan esclaten, només és comparable a la brillantor dels ulls dels picaforters. Tota sa gent d’es poble vessa d’orgull amb cada esclafit de pólvora de colors que, amb una traca ben sonora i espectacular, any darrera any, posa fi a ses festes d’agost.

Però també voldria parlar de present i, per suposat, de futur.

Les Illes Balears varen tenir un desenvolupament a totes les zones costaneres, que va afavorir la millora de les comunicacions, les infraestructures d’aigua, de depuració, de tractament dels residus, de noves instal·lacions sanitàries, que varen ser possibles gràcies  al turisme.

Els visionaris que apostaren per aquesta activitat –restauradors, comerciants, transportistes, hotelers…—  començaren la seva tasca seguint la seva intuïció, la conjugaren amb la dels operadors turístics i amb el que demanaven els clients.

Com tot a la vida, passaren un procés d’aprenentatge mentre el turisme anava creixent. Respecte d’això,  ben certs són els versos del poeta Antonio Machado qui escrigué “caminante no hay camino, se hace camino al andar”.  Paraules, que cantades per en Joan Manuel Serrat, es convertiren en un leit motive per a molts de nosaltres. Ara, quan feim la vista enrere, tal vegada faríem algunes coses d’una altra manera però, com deim en bon mallorquí, “ningú neix ensenyat”.

Hem après molt. El que va començar de forma tímida  s’ha convertit en una activitat  puntera i d’avantguarda. Som una referència mundial, Espanya és el país número 1 del món en competitivitat turística. Una fita que va aconseguir l’any 2015 i que ha revalidat repetidament, passant per davant de potències com els Estats Units o França.

 

En podem estar ben orgullosos i, sobretot, perquè gran part d’aquest èxit, en el nostre cas, s’ha aconseguit gràcies a empresaris i treballadors mallorquins, de naixement o d’adopció –ja es diu que un és d’allà on es sent—, coneguts i reconeguts arreu del món per la nostra manera de ser, de fer i de sentir.

Record perfectament aquells anys en que anàvem a cercar els treballadors a distintes zones de la península i que en venien famílies senceres que, quan s’establien aquí, feien comunitat. Molts hi han arrelat i els seus fills i nets han crescut aquí i s’han fet la vida amb nosaltres, compartint moltes de coses amb la resta de picaforters, com les festes. Aquest 2022, hi ha treballadors que no han vengut, per diverses circumstàncies, i el cert és que els trobam a faltar.

Avui per avui, tornam a ser capdavanters en sostenibilitat i circularitat. Ja fa temps que el missatge del sector hoteler és el de créixer qualitativament i no quantitativament. Una convicció que hem traslladat a la societat a través de l’altaveu  de les nostres patronals, les associacions hoteleres locals i  la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, de la qual vaig  formar part de la Junta Directiva.

He tengut el privilegi i l’orgull de presidir les associacions d’Alcúdia i de Can Picafort i, també, de promoure la seva unificació, perquè sempre he defensat que la unió fa la força. Amb els companys hotelers ho impulsàrem per predicar amb l’exemple i, he de dir, vista la trajectòria, que va ser un encert i que d’altres associacions haurien de seguir aquest model.

Fa anys que el sector hoteler està treballant en la direcció d’aportar valor. L’arrancada forta va començar incentivada per un marc normatiu que va saber entendre que l’administració ha de ser un facilitador per a la iniciativa privada. En poc més de deu anys el sector hoteler ha aconseguit dur a terme una transformació del producte i del perfil del client, després d’invertir més de 2.500 milions d’euros.

És un fet que té mèrit i, especialment, perquè hi ha una voluntat d’arribar a una millora continua, que perduri en el temps. Però ha d’estar acompanyada per tota la cadena de valor turístic, que necessita, en bona part, una reformulació  profunda, perquè l’oferta global del destí estigui equilibrada i sigui de qualitat.

Dins aquesta equació, no es pot oblidar el paper fonamental que hi ha de tenir l’Administració, un actor imprescindible que ha de menester incrementar la  visió estratègica a mig termini i que, simultàniament, ha d’actuar en el curt termini, per oferir els serveis i les infraestructures en condicions òptimes per als residents,  i també per als qui ens visiten. El que vull dir amb tot això és que les administracions públiques “no només han de receptar, també han de saber prendre”.

A Can Picafort ja fa uns anys que es va iniciar aquest procés. Hem vist com el passeig marítim o l’avinguda Colon es modernitzaven. S’ha desenvolupat un producte turístic-esportiu amb rutes ciclistes, senderistes, de nòrdic walking, sumat a esdeveniments populars com les fires i festivals… Aquí vàrem triar diferenciar-nos d’altres llocs gràcies, com he dit, a l’esport, a la cultura i al patrimoni.

Em referesc tant a les nostres torres d’enfilació, tot un símbol, com a Son Real i a la necròpolis, com també al conjunt escultòric d’en Joan Bennassar, que avui ens acompanya, que caracteritza, des de fa uns anys, el nostre litoral.

No conec cap altra destinació que pugui presumir de tenir tantes d’obres d’art de gran format, tan integrades a l’entorn i amb una coherència artística de primer nivell, que s’ha sabut fer conviure amb les mostres d’art urbà, d’artistes nacionals i internacionals, creades dins el marc del Saladina Art Fest. I tot això s’ha fet sense oblidar la importància i el reclam del producte de sol i platja.

Vull posar en valor aquesta riquesa patrimonial i natural, però per aconseguir aquesta Nova Ítaca, a la qual aspiram, necessitam visió de futur, feina rigorosa i arribar a consensos per fer front a reptes molt grossos. Reptes que no se poden fer tot sols, perquè, ni tendrien èxit ni ens els sentiríem com a propis.

Avui estam de festa.

Les festes fan poble, creen llaços i vincles invisibles que reforcen la cohesió social, però, també ens enfortim treballant junts, i per això ho reivindic.

La Nova Ítaca s’ha de construir amb nous paradigmes de sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, amb col·laboració, amb empatia i tolerància,  però des del rigor i la feina ben feta.

Enguany, la Federació Hotelera de Mallorca, en representació del sector hoteler mallorquí, ha rebut un premi, concedit per una reputada consultora internacional, que ha volgut reconèixer als empresaris hotelers per la seva  resiliència, perquè haver sabut fer front a les adversitats, per haver lluitat sempre per seguir endavant i per donar una resposta solidaria quan la societat ho ha hagut de menester.

M’agradaria que aquesta resiliència es fes extensiva al nostre poble, i que, davant els reptes i les situacions complicades, sapiguem donar-los la volta i convertir-les en oportunitats.

Per aconseguir això, amics i amigues, cada un de nosaltres hi ha de posar el seu granet d’arena i així, si ho feim junts, l’herència que deixarem als nostres joves serà un llegat impagable.

Igual de valuós que les estones que disfrutarem durant aquests dies de festa, d’activitats, de rialles, de retrobada, d’encalçar “patos” i d’apreciar la bellesa dels focs.

Molts d’anys i salut per tots.

Visquen les festes i visca Can Picafort!

Margalida Socies

Artículos recientes

Margalida Socies
Fiestas
Picafort

Pregó Festes Can Picafort 22

A CÀRREC DE MARGALIDA SOCÍAS FORNÉS Molt Honorable presidenta de les Illes Balears, Honorable presidenta del Consell Insular de Mallorca, Honorables Consellers, Senyor batle de

Leer Más >>
Son Serra de Marina
Associació de veïn de Son Serra de Marina

Noves de Son Serra 158

SETEMBRE – OCTUBRE 2022 A la fi, sembla que aquesta basca que ens ha collat tot l’estiu, està passant. A dia d’avui, finals de setembre,

Leer Más >>
Son Serra de Marina
Son Serra de Marina
Associació de veïn de Son Serra de Marina

Noves de Son Serra 153

NOVEMBRE – DESEMBRE 2021 Aquesta tardor ha entrat ben fresqueta, l’estiu semblava que es volia allargar, però el novembre ho ha tallat de cop amb

Leer Más >>
Mestreses de Casa i Acció Social
Mestresses de Casa i Acció Social

La Crónica 153

Noviembre-Diciembre 2019 Hoy es 25 de noviembre, día contra la violencia de genero sobre las mujeres, un día que no debería de celebrarse si no

Leer Más >>